Les 8 curiositats del Trofeu Joan Gamper


Collage

La primera edició

Del 30 d’agost de 1966 fins l’1 de setembre d’aquell mateix any, es va disputar la primera edició del Trofeu Joan Gamper, una competició en honor a qui va ser el fundador del Club. El torneig va quedar fixat des de l’inici com el tret de sortida de l’equip abans de començar la temporada. En aquella primera edició, el llavors president blaugrana, Enric Llaudet, no va quedar gaire satisfet per la poca assistència de públic en els quatre partits disputats. D’aquesta manera, es va tractar d’incloure un equip espanyol en els següents anys per tal de fer els partits més atractius. El Barça es va emportar el primer trofeu en superar l’Anderlecht en semifinals i al Colònia a la final, setmanes abans de guanyar la seva tercera Copa de Fires contra el Saragossa.

La Champions a l’estiu

El Joan Gamper s’ha caracteritzat sempre per la qualitat dels equips convidats. Així, han disputat el torneig clubs europeus i sud-americans de renom, destacant equips amb recent triomf a la Copa d’Europa, com el Milan i l’Steaua Bucarest, dos anys després de guanyar la màxima competició europea, o el PSV Eindhoven, només uns mesos després d’aixecar l’orelluda. El cas més significatiu però és la final de l’edició del Gamper del 1988, quan es van enfrontar a la final el Porto i el Bayern de Munic, dos equips que van reeditar la final de la Copa d’Europa de la temporada anterior, sent el Porto guanyador en ambdues ocasions.

Sis finals sense el Barça

Tot i ser el torneig estiuenc del FC Barcelona, durant l’època quadrangular va haver-hi sis finals sense que els blaugranes hi fossin presents per haver perdut les semifinals. La primera va ser l’any 1970 quan després de superar per un contundent 0-5 als blaugranes a primera ronda, el Dynamo de Moscou de Lev Yashin va caure a la final contra l’Ujpest Dozsa hongarès. La darrera, el 1989 quan el Malinas belga va superar el Sochaux francès. Malgrat tot el FC Barcelona mai va acabar en quarta posició.

El Gamper, a l’Estadi Olímpic

Encara que la celebració del Gamper és sinònim de festa gran al Camp Nou, van haver-hi dues edicions en les quals el torneig no es va disputar a l’estadi blaugrana. Van ser els anys 1990 i 1996 quan feines de canvi de la gespa del Camp Nou van obligar a fer un trasllat provisional a l’Estadi Olímpic de Montjuic. El 1990 el Barça es va imposar l’Anderlecht (3-1) en un partit en el qual Stoichkov va enamorar a l’afició blaugrana; el 1996, els blaugrana van superar l’Inter de Milà (2-1), en un dia en què es va retre homenatge a l’expresident Sunyol.

 Torneig d”scouting’

La possibilitat de veure en directe equips de tot el món va permetre al FC Barcelona fer feina d”scouting’, sobretot en èpoques en les que veure jugadors d’altres lligues no era tan senzill com ara. Així, el Barça va fitxar Schuster només un any després de jugar amb el Colònia la final del torneig. El mateix va passar amb Ronald Koeman, que va jugar les edicions del 1986 i 1988 amb el PSV Eindhoven abans de fitxar pel FC Barcelona la temporada 1989. Popescu, Ronaldo i Zenden també van visitar el Camp Nou l’estiu del 1994 amb l’equip holandès. Els tres acabarien vestint la samarreta blaugrana anys després.

Futbol…i homenatges

A banda de servir com a presentació de l’equip al Camp Nou, el Gamper també s’ha utilitzat per a retre homenatge a exjugadors blaugranes. D’aquesta manera es van convidar equips per tal de fer tornar exjugadors del Barça a l’estadi i rebre així l’estima de l’afició. Va ser el cas de Carrasco quan va tornar el 1989 amb el Sochaux, de Zubizarreta amb el València el 1994, de Ronaldinho el 2010 amb el Milan o de Márquez, el 2015 amb el Club León. Els dos homenatges més grans però es van donar els anys 1993 i 1994 quan van ser convidats els dos equips que els anys anteriors van donar el títol de Lliga al Barça en l’última jornada, el Tenerife i el València. Els dos, irònicament, van guanyar el torneig contra els blaugranes.
Collage2bis

Samarretes especials

Per a la 44 edició del Trofeu Joan Gamper, el FC Barcelona va lluir una samarreta especial, diferent de l’habitual blaugrana. Els colors principals d’aquell uniforme van ser blau, vermell i taronja, els colors de la marca MÉS, un projecte solidari creat pel mateix FC Barcelona, per NIKE i l’Agència de l’ONU per als refugiats (ACNUR). En l’edició del 2013 el Barça també va fer especial la seva samarreta i va lluir els dorsals i els noms dels jugadors amb la tipografia Anna de l’Anna Vives, una noia amb Síndrome de Down. Uns anys abans, el 2007, els blaugranes van saltar a la gespa amb la samarreta del Sevilla amb el nom i dorsal d’Antonio Puerta, jugador andalús que va morir els dies anteriors al Gamper.

Grans debuts al Gamper

La presentació de l’equip davant l’afició també comporta la primera pressa de contacte dels nous fitxatges del Barça amb el Camp Nou. Així, un bon grapat de nous jugadors del Barça van aconseguir marcar gol en el seu primer Gamper. Fàbregas, Villa, Touré Yayá, Giuly, Saviola, Christanval, Gerard, Dani, Dehu, Cocu o Anderson, en són alguns dels més recents. Però sens dubte el debut a un Gamper més recordat és el de Leo Messi el 2005, quan amb tan sols 18 anys, va enlluernar el planeta futbolístic amb la seva actuació davant la Juventus.

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *